AMAXOFÒBIA

 

QUÈ PODEM DIR DE LA POR A CONDUIR O AMAXOFÒBIA?

La por és una emoció més que ens permet adaptar-nos i posar en marxa un mecanisme de supervivència que prepara l’individu per respondre davant situacions adverses. En aquest sentit, és normal i beneficiós. Sense por apareixeria la temeritat. Quan l’emoció associada a la por apareix distorsionada, exagerada i no controlada l’ansietat serà excessiva i es produirà l’evitació de la situació temuda.

Així una persona pot veure perills reals o imaginaris que estan més enllà del probable i possible, el que li genera un gran sofriment que li afecta la seva vida.

COM FUNCIONA LA POR AL VOLANT ?

En la por es poden distingir tres elements : PENSAMENT — PERCEPCIÓ DE PERILL ( Reial o imaginari ) SENTIMENT — ANSIETAT ( Símptomes físics i psíquics ) COMPORTAMENT – FUGIR

QUIN ÉS EL COMPORTAMENT DAVANT LA POR ?

La característica més destacable és evitar la situació temuda , o en cas d’haver de fer-ho, es farà l’imprescindible . Aquesta conducta d’evitació , (en el cas de la conducció , no conduir ) , es reforça per l’alleujament que la persona sent quan s’allunya dels estímuls temuts , sent aquest un dels motius principals pel qual les fòbies es perpetuen i es s’intensifiquen. Per aquest motiu el tractament més efectiu és fer el contrari de l’evitació , és a dir , l’exposició a l’estímul fòbic (conduir ) . La persona amb fòbia a conduir tendeix a subestimar la seva capacitat d’enfrontament a les situacions temudes , ia pensar catastròficament sobre les possibles conseqüències negatives que les mateixes poden comportar .

QUÈ ÉS LA AMAXOFÒBIA ?

La paraula amaxofòbia prové del grec fòbia ( por ) i amaxo (cistella ) . Per fòbia a conduir entenem una inquietud permanent i desproporcionada que sorgeix abans i sobretot durant l’acció de conduir .

AMAXOFÒBIA O POR A CONDUIR ?

Normalment els dos termes es defineix com a sinònims , però no ho són . Una cosa és la por a conduir i una altra la amaxofòbia . En ambdós casos hi ha por , però en el primer es tracta d’una emoció ( com la tristesa , la ira , l’alegria ) i en el segon d’un trastorn emocional psicològic . Encara que la por és una emoció desagradable aquest no és dolent , ja que sense por no adoptaríem les precaucions necessàries davant possibles amenaces a la nostra integritat . La diferència és important ja que determina que només es requereixi la intervenció d’un instructor de formació viària o més la intervenció d’un psicòleg .

QUI PATEIX AMAXOFÒBIA ?

Segons un estudi de Attitudes realitzat en 2010, a Espanya el 54% de conductors pateixen diferents nivells d’ansietat quan condueixen , el 22% presenten nivells elevats d’ansietat i el 4% mostren símptomes d’amaxofòbia . Afecta en major mesura a dones , encara que cal destacar que també molts homes la pateixen en silenci . Aquest patiment té diferents graus d’intensitat , des d’un trastorn suau que no li impedeix conduir , però que resta molta capacitat al volant , fins a persones que ni tan sols són capaços d’imaginar conduint , altres fins i tot pateixen aquest trastorn sense tenir el carnet de conduir .

CAUSES MÉS COMUNS ?

Els accidents de trànsit : estrès posttraumàtic com a conseqüència d’haver patit o presenciat un accident de trànsit . Formació deficient : mai van arribar a conduir de forma regular o porten molt de temps sense conduir . Problemes psicològics : estrès, ansietat , baixa autoestima , etc . , Que es manifesta al volant . Aparició d’atacs de pànic : sorgeix de sobte i sense motiu una primera crisi d’ansietat , arran d’ella es desenvoluparan noves manifestacions , com por de tornar a experimentar un atac o pensaments ansiògens davant situacions relacionades amb el trànsit i de manca de control , que bloquegi la persona .
Situacional : es presenta només quan es condueix en determinades situacions , algunes d’elles són : – Conducció a la nit. – En autopista – A ciutat – Vies de doble direcció – Carreteres molt estretes- En ponts – En túnels – Conduir sol o acompanyat -Condicions climatològiques adverses , etc .

SÍMPTOMES MÉS USUALS EN PERSONES AMB FOBIA A CONDUIR?

• Ansietat
• Angoixa
• Sudoració
• taquicàrdia
• tremolor
• Ganes d’evacuar
• Malsons anteriors i posteriors al viatge
• Idees negatives i irracionals
• Visualització d’accidents, etc.

CARACTERÍSTIQUES PERSONALS QUE MÉS REPETEIXEN:

• Antecedents de trastorns d’ansietat i depressió.
• Alt nivell d’estrès.
• Mitjana edat (30-40 anys).
• Fragilitat emocional.
• Baixa autoestima.
• Reduït nivell de tolerància a la frustració.
• Gran nivell d’autoexigència.
• Alta susceptibilitat a la por.

COM SE SENTEN LES PERSONES QUE PATEIXEN AMAXOFÒBIA?

El sentiment més intens d’aquestes persones és la incomprensió per part dels altres, no els resulta fàcil explicar l’angoixa que pateixen. Davant la por a enfrontar-se a la incomprensió del seu problema, la persona amb fòbia a conduir es veurà obligada a amagar les seves dificultats, buscant pretextos o excuses per justificar la conducta de manera socialment acceptable.

¿L’AMAXOFÒBIA ES SUPERA?

Si, la amaxofòbia té cura. En l’actualitat el tractament que s’ha demostrat més eficaç és la <terapia de exposición>, el pacient es va enfrontant progressivament a les situacions del trànsit que li produeix por, fins superar-lo. També la <desensibilització sistemàtica> similar a l’exposició però en imaginació, i la <terapia cognitiva>. Així mateix algunes tècniques de relaxació i respiració són de molta utilitat per alleujar els símptomes.

QUINA ÉS LA NOSTRA FORMA DE TREBALL?

Com hem vist anteriorment cada persona pateix la amaxofòbia en diferents graus, per diferents causes i de maneres molt diverses, per això en cada cas hem personalitzar la teràpia a les seves necessitats. El tractament que es durà a terme serà el de la teràpia d’exposició, acompanyat de tècniques per al control emocional. El nostre tractament combina la intervenció entre una psicòloga i un instructor de formació viària, aquest es dividirà en diferents etapes:

ETAPA 1:

COMPRENDRE:

Comprendre què és la fòbia a conduir, com es produeix i manté (la importància dels pensaments en la ansietat) i com abordar-la. Mecanisme del cercle viciós.
Registrar les crisis de pànic que experimentis, per analitzar com passa.

ETAPA 2:

UTILITZAR LA POR:

Aprendre a detectar els teus pensaments catastrofistes i els pensaments alternatius realistes (auto registres de pensaments, experiments ..). Aprendre tècniques de control de l’ansietat com (distracció, respiració diafragmàtica lenta, relaxació i autoinstruccions) i usar-les per afrontar la por.

ETAPA 3:

EXPOSICIÓ EN IMAGINACIÓ (si fos necessària) Mitjançant exercicis i tasques s’exposarà a les sensacions temudes, però sense dur a terme interpretacions catastrofistes i utilitzant les tècniques apreses de control de l’ansietat.

ETAPA 4:

EXPOSICIÓ EN VIU:

Exposició progressiva i reiterada a la / situacions temudes del trànsit, sense dur a terme conductes d’evitació. En cas necessari reaprenentatge de les claus d’una bona conducció. Aquesta exposició en viu podrà realitzar amb el vehicle de l’autoescola i / o el del pacient. Primer acompanyat de l’instructor de seguretat viària i / o psicòloga i posteriorment si es considera necessari el pacient anirà només en el seu vehicle mentre és seguit per l’instructor o psicòloga. Al final el tractament al centre quan l’alumne estigui totalment segur de si mateix se li emetrà un certificat avaluant totes les situacions més perilloses a què s’enfrontarà en el futur a l’hora de conduir.